Avui per anar de festa
canviem d’emplaçament,
ja saps que passa a Berga:
l’endemà tothom n’està al corrent.
No és que volguem fer molt el salvatge
però tampoc volem fer bondat
i ja tenim prou mala imatge,
no cal que a més ens vegin torrats.
Ja ens hem près les vitamines
per aguantar tota la nit,
el demés ja t’ho imagines,
està dat i beneït.
Xarrupant a la bodega,
el que menys com un cossac,
i el que més ja s’arrossega,
més que un home és un llimac.
Quan s’acabi la moguda
qui sap on podrem dormir?
Si amb una nòvia sobrevinguda
o en un marge del camí.
Que per penedir-nos
de tot el que haurem arrasat
tindrem temps de sobra
quan siguem jubilats,
si arribem a jubilats