Perquè això ja ve d’enrere
i no ens hi posem per poc.
Seny o rauxa encén la xera,
som terra de foc.
Diu la tieta que el besavi,
que era home de seny,
vigilant per no fer agravi
va cremar més d’un convent.
Fixa-t’hi bé: jo te l’encendré.
Crema,
dins del cor ens crema
la roïnesa extrema,
encès pel nostre instint rebel.
Crema,
a camp obert ja crema,
la roïnesa extrema,
a punt per artigar l’arrel.
Fusta seca, cairats i mobles,
caixes velles i sarments,
és la festa del meu poble,
és així la meva gent.
Amb palets encén la foguera,
pot fer un bon servei:
bona flama fa l’estanquera
i el retrat del rei.